Like this:

D’aquí a dues setmanes les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya celebraran el 80è aniversari de la seva fundació. Les JERC (JEREC al principi), des dels seus inicis han estat una eina de transformació i de mobilització social; un projecte ple de jovent inconformista disposat a deixar-hi hores, diners i salut per fer d’aquest racó de món un lloc més just i lliure.

Vuitanta anys donen per molt, i el nostre partit ha viscut situacions complexes, molt complexes, però que gràcies al compromís de la militància, de la seva gent, ha sabut superar. Des de l’hegemonia republicana a la guerra, on milers de militants van haver d’alçar-se en armes per defensar la república i la democràcia, passant per l’exili i la clandestinitat, on militar en un projecte com el nostre comportava presó i fins i tot la mort, i on tot i així, centenars de joves van seguir lluitant per poder mantenir viva la flama de les JERC durant el franquisme. Com tampoc va ser fàcil la transició ni la reestructuració posterior del partit. Van ser uns anys molt difícils i durs, però que van acabar donant el seu fruit fins aconseguir que aquesta organització política juvenil fos la primera dels Països Catalans i estigués en condicions de liderar, per posar un exemple, les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Ara s’obre una nova etapa diferent a les anteriors. Complicada? Sí, sense dubte, però plena d’oportunitats i esperances. Estem en un moment històric determinant i, com a tal, ens hem de saber fer hereus del present, i protagonistes del futur i de les nostres esperances col·lectives.

És necessari i tenim la voluntat d’afrontar reformes profundes, d’actualitzar l’estructura i de lluitar perquè les JERC siguin l’altaveu de les reivindicacions juvenils; la punta de llança del jovent independentista. Les JERC som un projecte nacional, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, amb un compromís ferm amb el socialisme i la justícia social, amb uns valors republicans que ens fan creure en les persones i en la democràcia, i amb la voluntat clara de ser artífexs de la independència del nostre país, tornant a ser l’organització hegemònica del jovent de l’esquerra independentista.

Amb aquests reptes per endavant, vull anunciar que al pròxim Congrés Nacional de les JERC optaré a ser escollit com a Portaveu Nacional de l’organització per la qual sempre he lluitat. I no ho faré sol. Ho faré acompanyat de gent molt preparada, amb l’experiència d’anys de militància i de compromís i lluita des dels seus territoris, de treball incansable durant l’Acampada Jove, muntant concerts, fent militants, encartellant… gent que s’ha deixat la pell per fer créixer aquest projecte. Un grup de persones, al cap i a la fi, amb ganes de construir i treballar. Un equip ple d’il·lusió que està disposat a seguir aportant el seu granet de sorra també des de la primera línia de compromís polític.

En els bons moments és molt fàcil donar la cara i participar de l’èxit, però és precisament en els moments complicats on més falta fa assumir la part de responsabilitat que ens correspon i continuar lluitant per allò que creiem just.

La militància política és això: deixar-te la pell fins a les últimes conseqüències pel projecte en el que creus; per un model i per unes idees, i l’últim que pots fer és anar-te’n a casa i no participar-hi. Avui, hem pres la humil decisió de lluitar; la mateixa decisió que em va portar, fa set anys, a entrar a militar amb el meu màxim compromís a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, i la mateixa decisió que em farà defensar fins a l’últim dia l’organització política on milito i que m’estimo.

Visca les JERC i visca la terra!